Alt Maestrat: El territori Human Land: un trepidant viatge cap a l'edat mitjana


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2023/10/214574_135506/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2023/10/214574_135506/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2023/10/214574_135506/3_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2023/10/214574_135506/4_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2023/10/214574_135506/5_M1.jpg
La Plana al Dia | Alt Maestrat | General | 03-10-2023
El territori Human Land: un trepidant viatge cap a l'edat mitjana

Encara que les mquines del temps no existeixen, hi ha escenaris reals que aconsegueixen transportar a les persones, o almenys fer volar la seva imaginaci, cap a mons i poques diferents. Perodes antics com l'Edat mitjana, poca de guerres i de personatges histrics que van passar als anals de la histria. El territori 'Human Land' s per la seva riquesa histrica un d'aquests llocs que, de visitar-lo, es rebobina centenars d'anys enrere amb el pas de templers, de conqueridors o, fins al contemporani segle XIX amb el general carlista Cabrera al comandament de tropes a la recerca d'una altra monarquia.

El significat templer de Culla est mpliament reconegut pels llibres d'histria. A inicis de segle XIV, desprs de la reconquesta cristiana de Jaume I i el pas de Balasc d'Alag com a garant de l'empresa bllica per l'Alt Maestrat, els templers van ocupar els dominis del Senyoriu de Culla i tots els nuclis que formaven part d'ell. All es van situar, per raons potser territorials, en ser pas fronterer entre Catalunya, Valncia i Arag; potser econmiques, per la ramaderia i la llana; o pot ser que per estendre la religi per tota la pennsula. Culla continua sent una de les fortaleses templeres ms ben cuidades, amb el seu castell regnant a la part alta del municipi i diversos edificis com la pres, el pelleric o l'antic cementiri on la Creu de l'Orde de Montesa va decorar desenes de lpides.

De la mateixa manera, Albocsser tamb s considerada residncia templera. Els vestigis del Castell d'Albocsser es troben en el centre del nucli urb, encara que el pas dels anys, les reconstruccions i el seu enderrocament final no hagen deixat una constncia ms mplia. Malgrat aix queden restes, alguns llenos de muralles incorporades a habitatges i l'edifici que es va annexar a la construcci per a destinar el seu s a l'abadia.

Enclavaments histrics d'una localitat que transporten fortament a l'Europa de fa un millenni. Els motius econmics i religiosos van ser part de l'expansi de l'actual Alt Maestrat, que van veure en el comer ramader i de la llana una manera d'expandir-se i generar fortuna. En aquest context arriben els ctars al territori Human Land, un lloc d'acolliment i hospitalitat del qual no tarda a crrer-se la veu. En l'actualitat, existeix el projecte europeu d'idear una ruta ctara turstica que recrea les migracions d'aquests creients religiosos, sent l'ermitori de Sant Pau pea fonamental del recorregut com a punt de partida.

Els pobles d'aquestes terres continuen tenint trets i detalls que delaten part del seu passat. L'Arc de la Mola o la Torre de la Pres de Benassal, aix com la Llotja o les cases senyorials familiars de Cat sn elements del patrimoni arquitectnic, cultural i etnolgic dels municipis. Racons on el pas del temps no existeix. On encara s possible abstreure's i imaginar un altre mn. Sn llocs, a ms, de l'interior dels quals brolla aigua miraculosa, fonaments de mites, llegendes i tradicions centenries de romeries a la recerca de pau i bondat. L'Alt Maestrat s un territori adaptat al segle XXI, als seus encerts i els seus errors. No obstant aix, entre les seves pedres, arcs i edificis encara perdura el carcter medieval que el va veure nixer i crixer.








 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana