Burriana: Burriana necessita un Pla Econmic per a l'eixida de la crisi


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2020/6/195788_121497/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Burriana | General | 20-06-2020
Burriana necessita un Pla Econmic per a l'eixida de la crisi

Miguel ngel Bod. - Desprs dels dos tediosos plens que han tingut lloc aquest ltim mes a l'Ajuntament de Burrriana, estic encara ms convenut que la nostra ciutat necessita urgentment un Pla de Reactivaci Econmica que servisca de palanca per a l'eixida de la crisi. A ms, perqu poguera tindre majors efectes, hauria de ser fruit de l'acord entre tots, poltics, sectors afectats i ciutadania.

Amb cinc hores de duraci el primer ple i quatre el segent, els temes que es van prestar a major discussi van ser, sens dubte, els econmics. En concret, el de la preparaci d'un Pla econmic de revitalitzaci del comer, autnoms i pimes, en el qual fins i tot l'oposici va arribar a posar una proposta damunt de la taula.

El que ja ha quedat molt clar, tant en els debats com en les posteriors entrevistes a l'alcaldessa en Burrianateve, s que la situaci econmica dels comptes municipals s molt bona i res hem d'envejar a municipis similars de l'entorn. Sens dubte, a aix han contribut any rere any els ciutadans, bons contribuents, que sempre han pagat puntualment, fins i tot assumint resignadament les pujades d'impostos quan la situaci dels comptes municipals ho ha necessitat.

El que no es pot entendre llavors de cap manera s que en el prxim rebut de l'Impost de Bns immobles, principal tribut a la nostra ciutat, s'haja de pagar un 5% ms, en total uns 400.000 entre tots, que les taxes de fem hagen pujat enguany un 11% o que estant encara en estat d'alarma es passen al cobrament. A ms, sent el segon municipi de la provncia amb menys deute per habitant i amb una mitjana de 5MM ms d'ingressos que de despeses corrents en els ltims anys, encara s'entn menys.

On va estar la major discrepncia en els plens va ser en l'esfor econmic que l'Ajuntament hauria de fer per a ajudar a les seues famlies, autnoms i empreses per a eixir d'aquesta situaci. I aqueixa s potser la clau i el que ms interessa a tots els afectats ms directament per la crisi.

L'equip de govern, escudant-se una vegada ms darrere dels controvertits criteris dels tcnics enfront de les necessitats de la ciutat, diuen que noms poden fer un mnim esfor d'uns 200 de mitjana per als prop de 2.000 comeros i autnoms perjudicats, en total 400.000, quan en altres ciutats arriben fins a 4, 8 o moltes vegades ms. I afigen que ara no s el moment de gastar, que cal guardar per a ms endavant, que la crisi va per a llarg.
Des de l'oposici els comminen al fet que no es caminen amb remilgos i s'impliquen molt ms, ja que les ajudes aprovades, al cap i a la fi, noms suposen la pujada de l'IBI que enguany es passar al cobrament als ciutadans.

Arribats a aquest punt, es veu molt clarament la necessitat d'aprovar com ms prompte millor un Pla de Reactivaci Econmica que ajude a la ciutat en l'eixida d'aquesta crisi i, a ms, que siga conseqncia d'una anlisi de la situaci actual i de les moltes possibilitats de futur que tenim davant nostre, mitjanant l'aportaci de tots, govern, oposici, sectors del comer, autnoms i pimes, conjuntament amb el suport d'experts en temes econmics.

No es va avanar res en la primera reuni telemtica del passat 28 d'abril que es va tindre a aquest efecte, ja que res es va acordar, a part de que no va tindre cap continutat. Ara, pel que sembla ja que res s'ha dit pblicament, s'ha creat una comissi d'amagatons per a plantejar propostes, encara que continua fallant potser el ms principal, ja que segueixen sense estar ni els partits poltics ni els sectors econmics de la ciutat.

No estic plantejant res que no siga possible. De fet moltes ciutats ja han acordat entre tots un Pla econmic mitjanant importants ajudes a autnoms i comeros, bons al consum, plans d'obres per a empreses de construcci locals, etc. En anteriors escrits en aquest blog ja s'han desenvolupat amb detall aquest tipus de propostes. Sense anar ms lluny, governs del mateix signe poltic com Vila-real, Castell, Ll'Alcora, Oropesa o Torreblanca estan donant a conixer tots els dies en els mitjans de comunicaci l'aprovaci d'aquests Plans amb les seues corresponents mesures.

Tamb ha sigut el cas d'altres municipis ms grans, com Madrid, amb la creaci d'una Comissi de Reactivaci Econmica formada per experts de diversos mbits i per membres de tots els partits. En aquest cas, m'agradaria destacar la important similitud existent respecte a Borriana, ja que all tamb tenen un gran projecte urbanstic, Madrid Nou Nord, que aprovaran en breu desprs d'una llarga travessia de 25 anys de tramitaci, amb la finalitat que siga la seua locomotora per a l'eixida de la crisi.

De capital a capital, nosaltres tamb tenim la sort de tindre un gran projecte urbanstic, Golf Sant Gregori, que ens ha costat molt d'esfor i molt temps tirar avant. Encara que la seua extensi i edificabilitat siguen una mica ms reduts, no gaire ms, ser sens dubte el revulsiu que ha de jugar un paper destacat en el nostre Pla econmic de ciutat, puix que suposa d'inversi local i forana, generaci d'activitat per a diversos sectors i nombrosos llocs de treball, tant en la seua construcci com en el desenvolupament posterior.

Amb aquest projecte com a bandera, amb tot el que sabem de les mesures que uns altres ja estan aplicant, amb la imaginaci i l'emprenedoria que ens ha caracteritzat des de sempre als borrianencs, amb la voluntat de servir als que el necessiten en aquests difcils moments i amb el consens necessari per a aix, emplace des d'aquestes humils lnies a qui corresponga, perqu no deixem passar aquest tren i aconseguim aprovar el Pla que Borriana necessita per a sorgir amb renovades forces quan passe aquest malet vendaval.
Seran capaos de veure-ho i d'aplicar-se en aix? Esperem que s, ja que el nostre futur immediat est en joc.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana