Castell: El PSPV denuncia que Carrasco canvia 121 habitatges socials per minipisos de 39 m
Burriana: Davant els efectes del COVID-19, cap molt ms que pegats

Miguel ngel Bod.- Desprs de la intervenci televisa del passat dilluns de la regidora de comer de l'Ajuntament de Borriana sobre les diferents mesures que el seu departament ha previst per a ajudar a la reactivaci econmica dels comeros i pimes de la localitat, s obvi que tothom est molt d'acord en el primer que va comentar: que la situaci econmica dels comeros i pimes s molt greu en aquests moments desprs de tants mesos de crisis.
En el que s molt ms difcil estar d'acord s en tot el que va vindre desprs: que s'est treballant des del primer dia en un pla de xoc (que ning coneix), que s'han adoptat ja moltes mesures com un important paquet d'ajudes per a cobrir les despeses ocasionades pel confinament (amb una irrisria aportaci final de 30.000), que s'est intentant incentivar el consum mitjanant sortejos, l'ltim de 10 premis amb un total de 2.000 o, fins i tot, una collaboraci amb els artistes fallers per a un regal de nadal als 500 comeros de la ciutat que, pel que sembla, t un cost total de 4.500.
Fa l'efecte que en l'equip de govern encara no sn conscients de la transcendncia del moment i de la situaci. Sabent el problema i les seues greus conseqncies econmiques derivades d'aquesta situaci extraordinria, la soluci hauria de ser la d'adoptar mesures extraordinries i no solament pedaos o pegats amb molt poca incidncia en el teixit comercial o empresarial com els que estan aplicant.
Si la Comissi Europea fa costat a tots els pasos que ho necessiten, com s el cas d'Espanya, amb un finanament i recursos a fons perdut importants, si el Govern de la Naci, si la Generalitat Valenciana, si la Diputaci Provincial, estan aprovant ajudes extraordinries de tota mena per a fer front a la situaci, els Ajuntaments, com a instituci ms prxima als ciutadans, tenen encara ms l'obligaci d'implicar-se de ple en els problemes de les seues famlies, comeros i empreses, perqu els coneixen o els han de conixer.
Per a facilitar aquesta possibilitat, desprs d'uns mesos d'agra polmica poltica, el Govern ha resolt les traves legals a les corporacions locals per a poder invertir els supervits en el teixit econmic i social de les ciutats. Aix, ha eliminat la regla de despesa, que impedia poder fer front a despeses extraordinries, alhora que potencia la utilitzaci dels romanents en caixa i bancs dels ltims anys o fins i tot fa possible l'endeutament si no es disposara d'aquests estalvis o s'estimara oport. Amb aix s'est donant des del Govern el missatge als Ajuntaments que s necessria una poltica auda en aquests moments i que no cal preocupar-se pel cost que costar aconseguir-lo, sin pel cost que tindria no fer-lo, segons s'indica des de fonts governamentals.
De fet, molts municipis ja han pres mesures contundents en el suport del seu teixit comercial i empresarial, per la qual cosa a Borriana no s'hauria de tindre gens de por a adoptar-les tamb, com la de donar ajudes directes als molts comeros i autnoms que no van poder entrar en la fallida primera convocatria, tancada amb noms 30.000 dels 400.000 inicialment previstos, preparar un pla d'obres xicotetes de menys de 40.000 que s'adjudicaren a les empreses de la ciutat amb la finalitat d'augmentar l'ocupaci local o, fins i tot, aprovar la creaci de bons subvencionats per al consum (que sn absolutament legals, Sra. Regidora) en aquells comeros locals que han patit de ple la pandmia. Tamb seria molt convenient aprovar bonificacions fiscals en impostos i taxes a les famlies o empreses ms necessitades, aix com subvencions per al foment de l'ocupaci, tot aix dins d'un ben estudiat Pla de Reactivaci. Disposem per a aix de la important quantitat de 3 MM en romanents que ens queden per invertir.
S'adjunta un quadre d'elaboraci prpia amb el detall d'algunes d'aquestes mesures adoptades en altres municipis prxims de similars caracterstiques al nostre, amb dades obtingudes en les corresponents webs. Com fcilment s'observa, destaca desfavorablement la nostra ciutat, on fins ara les ajudes atorgades sn ridcules comparades amb altres governs que han sabut *empatizar molt ms amb les necessitats dels seus ciutadans, aprovant ajudes molt quantioses, fins i tot quan els seus nivells de deute sn molt superiors i conseqentment les seues possibilitats sn molt menors que en el nostre cas.
De totes aquestes accions, convindria destacar la de la creaci d'uns bons subvencionats al consum, l'eficcia del qual ha sigut comprovada pel seu gran xit on s'ha aplicat, a la qual cada vegada s'acullen ms ajuntaments o fins i tot institucions superiors. De fet, la mateixa Generalitat Valenciana acaba de publicar uns bons subvencionats al 70% per a afavorir al turisme autcton, per valor total de 20 MM que s'han esgotat en uns dies i que donar una espenta important a la indstria turstica del nostre territori.
A Ontinyent, amb bons subvencionats al 50%, en *Xtiva, Vila-real o Alzira, aquesta ltima amb subvenci del 40%, mitjanant uns bons de 50 dels quals 30 els paga el comprador i 20 els assumeix el propi Ajuntament, s'han esgotat tamb en poc temps, la qual cosa ha suposat un impuls molt important al comer local, alhora que una ajuda al consumidor que repercuteix en una menor despesa, promovent la compra de proximitat, tan necessria en aquests moments.
Si aquesta mesura s'aplicara a la nostra ciutat amb una subvenci, per exemple, al 40%, amb una aportaci municipal de 400.000 (com les ajudes directes aprovades i no aplicades, o com el que suposa l'augment de l'IBI en aquest 2020) i dels ciutadans per 600.000, suposaria una entrada en els nostres comeros d'1.000.000 en poc temps, que seria un vertader pla de xoc, aquesta vegada s, amb el qual combatre la gravetat de la situaci actual.
Per tot aix, ha de ser el moment que el nostre equip de govern s'esforce al mxim en defensa de la reactivaci econmica de la ciutat, que deixe arrere solucions que sn sol pegats i que no tinga cap objecci a estressar els seus sanejats comptes fins on siga possible i invertisca (no seria una despesa, sin una inversi) en l'economia local per a eixir com ms prompte millor de la crisi.
Fer-ho aix seria estar a l'altura de mires que els ciutadans li van suposar quan fa menys de dos anys li van tornar a donar la confiana. Com diu el conegut periodista britnic de temes econmics Martin Wolf sobre aquesta crisi, la histria jutjar durament als responsables poltics si no estan a l'altura de les circumstncies. Encara s's a temps. Molt d'nim en l'obstinaci.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana