L'Ajuntament de Borriana va deixar d'invertir quatre milions d'euros en 2020 o la 'síndrome del Tio Gilito'
A l'Equip de Govern que dirigeix Maria Josep Safont li van sobrar quatre milions d'euros en 2020. És a dir, podia haver fet les mateixes coses i haver eximit a tots els burrianencs del pagament de taxes i impostos.
És una tònica del govern de Safont el acabar l'any amb diners sense invertir en totes les partides pressupostàries. Però no és que els borrianencs paguen el mateix i reben menys, sinó que, a més, venen pagant més taxes i impostos any rere any i també més sous als seus governants que, no obstant això, no culminen els projectes i d'ahí ve que no puguen executar el pressupostat exercici rere exercici.
En 2019 ja es va tancar l'exercici amb 3,5 milions d'euros en el banc. En 2020, l'any de la pitjor i més generalitzada crisi econòmica, encara es van quedar més diners sense invertir en el municipi, 4 milions d'euros.
Estos diners sobrants contrasten amb paraules com les del tinent d'alcalde, Vicent Aparisi, qui, després de reconéixer que els camins rurals estan malament, no va tindre problemes a dir que "ja m'agradaria tindre més diners per a arreglar tots els camins".
Ara, liquidat l'any 2020 queda demostrat que realment sí que hi havia més diners en les arques municipals. Diners sobrants que no es va invertir en res i que han suposat que Borriana tinga hui camins rurals que són un autèntic traçat de ralli (per exemple, camí La Serratella) o que tampoc hi haja diners per al caragol d'Arquimedes o per a augmentar el servei de neteja viària i de contenidors.
4 milions en el banc i negocis tancant davant les exígues ajudes del govern municipal. L'Equip de Safont a penes va donar 30.000 euros en ajudes directes enfront del 1'8 milions d'euros de l'Ajuntament d'Onda als seus comerciants.
Davant esta situació només cal pensar en una disjuntiva: O l'Equip de Govern no alcança per a gestionar més, o pretén simular a Oncle Gilito, a qui agradava bussejar entres les seues monedes d'or. L'acaparar i no gastar hi ha qui ho ha definit com la 'síndrome de l'oncle Gilito'.
El resultat: Els negocis baixen persianes, l'Ajuntament desatén el seu patrimoni, la costa està abandonada, hi ha greus inundacions al port i els veïns paguen cada vegada més taxes i impostos.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: