La Vall d'Uixó: La Junta Local de Seguretat de la Vall d'Uixó posa el focus en combatre la violència de gènere
Burriana: Sant Gregori, Truc o tracte

Molts propietaris de terrenys inclosos en el PAI Sant Gregori no poden o no desitgen satisfer les quotes d'urbanització, bé per impossibilitat econòmica, bé per impossibilitat d'aconseguir finançament alié, o bé perquè consideren que aquesta actuació urbanística pot ser la seua ruïna.
El propi Ajuntament de Borriana té intenció de vendre les seues parcel·les en aquest PAI, perquè el pagament de les seues quotes d'urbanització podria posar en perill la seua estabilitat pressupostària. Això és conseqüència directa de la falta d'expectatives que la referida actuació genere a mitjà termini plusvàlues als propietaris.
Tampoc l'Agent Urbanitzador sembla tindre molta fe en què la urbanització genere plusvàlues als propietaris, atés que no mostra gens d'interés a adquirir terrenys en el PAI, pese al baix preu pel qual molts propietaris estan disposats a vendre. Així és de veure, que només ha mostrat interés a adquirir una xicoteta porció de terrenys situats en la millor zona del PAI, condicionant el pagament total del preu a la finalització de les obres d'urbanització.
Qüestió diferent és que les obres d'urbanització generaren un benefici a l'agent urbanitzador.
L'indicador més clar és el propi mercat, sent de sobres conegut el nul interés actual dels inversors per adquirir terrenys en aquest PAI. A tall d'exemple, fa a penes uns dies es va celebrar en la Notària de Sr. Francisco José Mondaray Pérez, la subhasta de la parcel·la M42-E de Sant Gregori (1.703,54 m²) (finca registral 59.921), no existint licitació mínima, malgrat la qual cosa va concloure sense rebre ni una sola oferta.
Davant aquesta tessitura aquesta més que justificat el temor dels propietaris al fet que el pagament de les quotes urbanístiques puga portar-los a la ruïna.
Precisament per això, la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, de la Comunitat Valenciana, estableix en el seu article 150.4, la limitació a la responsabilitat del propietari que no satisfà les quotes d'urbanització.
4. La llei no empara la responsabilitat personal il·limitada del propietari no urbanitzador pels seus deutes urbanístics, qui només respon amb les garanties personals o reals prestades.
En el cas que no existisquen garanties (aval, hipoteca, etc.) o aquestes resultaren insuficients, la via de constrenyiment únicament podrà dur-se a terme sobre la finca afectada del propietari i no sobre la resta dels seus béns (comptes corrents, vehicles, altres immobles, etc.)
Malgrat tot, seria convenient que l'equip de govern local sol·licitara als tècnics municipals un informe sobre aquest particular, perquè en cas contrari, per al cas que l'Ajuntament inicie la via de constrenyiment i procedisca a l'embargament d'altres béns diferents de la finca afectada, com a comptes corrents, etc., és de preveure un al·luvió de recursos contenciós-administratius amb el consegüent cost per als propietaris i per al propi Ajuntament.
Manuel Ramos Vicent*
José Domingo Escribano*
Juan Vicente Sánchez Ventura
*Advocat
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana