Compromís reclama reforçar les residències públiques davant de l'expansió del model privat a Castelló
La diputada per Castelló, Verónica Ruiz, adverteix que les dades sobre l'increment de places residencials per a gent gran a les comarques del nord indiquen un canvi en les polítiques socials valencianes, amb Castelló liderant la creació de places privades davant d'una Generalitat que redueix el seu paper en una xarxa pública de cures.
La coalició subratlla que no n'hi ha prou de comptar places: cal analitzar qui les crea i quin paper han de tenir els serveis públics en l'atenció a la gent gran.
Ruiz expressa la preocupació que la resposta a l'envelliment de la població depengui cada cop més de grans empreses privades i menys d'una xarxa pública de cura capaç de garantir igualtat d'accés, equilibri territorial i una atenció de qualitat per a tota la ciutadania.
La diputada recorda que durant el Govern del Botànic es va impulsar el Pla Convivint, el programa d'infraestructures socials més gran posat en marxa per la Generalitat, per corregir dècades de dèficit en residències, centres de dia i recursos assistencials.
A les comarques de Castelló, el Pla Convivint preveia una inversió propera als 77 milions d'euros i la creació de 1.600 places públiques destinades a persones grans, persones amb diversitat funcional, salut mental i altres col·lectius vulnerables.
L'objectiu era garantir una xarxa pública suficient, de proximitat i distribuïda territorialment, especialment als municipis de l'interior.
Nathalie Torres, portaveu de Serveis Socials de Compromís a les Corts, explica que el Pla Convivint neix de la idea que les cures són un dret i no poden dependre del lloc de residència ni de la capacitat econòmica, per la qual cosa s'apostava per ampliar la xarxa pública i apropar els serveis a tots els municipis.
Des de l'arribada del PP al Consell, el desplegament de noves infraestructures ha perdut impuls i una bona part de les actuacions avancen per projectes planificats durant l'etapa del Botànic.
A més, alguns equipaments ja construïts segueixen sense posar-se en funcionament, cosa que contrasta amb l'augment sostingut de places impulsades per operadors privats.
Per a Compromís, l'evolució demostra dos models diferents d'entendre les polítiques de cura: un de públic, que planifica i garanteix l'accés universal com a dret; i un altre que deixa una part creixent de la resposta a la intervenció del mercat.
La formació valencianista recorda que les organitzacions sindicals fa anys que alerten sobre les dificultats laborals en el sector residencial, com baixos salaris, manca de personal i sobrecàrrega de treball, així com retards i problemes de pagament a les empreses gestores.
Ruiz subratlla que no hi pot haver qualitat a les cures sense qualitat a l'ocupació, ja que les treballadores sostenen el sistema i mereixen estabilitat, reconeixement i condicions dignes.
Castelló necessita més places residencials, però sobretot més places públiques, i un sistema que posi les persones al centre, garanteixi la igualtat d'oportunitats i entengui les necessitats reals.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: