EDUTEC 2026 reuneix a més de 800 participants a Castelló per a debatre intel·ligència artificial i transformació digital educativa
La Universitat Jaume I ha inaugurat avui el XXIX Congrés Internacional de Tecnologia Educativa EDUTEC 2026, que reuneix a més de 800 persones, tant en format presencial com virtual, procedents de més de 30 països. Sota el lema 'Reconectar amb la pedagogia: una visió crítica, pràctica i ètica de la tecnologia educativa', el congrés busca reflexionar sobre els reptes i oportunitats de la transformació digital en l'educació.
El congrés, que se celebra per primera vegada a Castelló i s'estendrà fins al 6 de novembre, està organitzat pel Grup de Recerca en Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia (GREAT) de la Universitat Jaume I i la Associació per al Desenvolupament de la Tecnologia Educativa EDUTEC.
En la inauguració, el rector de la UJI, Jesús Lancis, va donar la benvinguda als assistents junt amb Francesc Esteve, vicerector de Docència i Estudiantat i responsable del Congrés, i Julio Cabero, catedràtic de Tecnologia Educativa de la Universitat de Sevilla i president d'EDUTEC.
Lancis va destacar que la institució sempre ha integrat la tecnologia educativa amb una visió innovadora i crítica. 'Aquesta mateixa vocació ens impulsa avui a replantejar-nos què i com ensenyem davant l'avanç vertiginós de la intel·ligència artificial', va afirmar.
El rector va defendre la necessitat de fomentar un ús ètic i responsable de la tecnologia per a desenvolupar la competència central del nostre temps: formar professionals capaços de fer-se les preguntes que cap màquina formularà per a ells.
La conferència inaugural va estar a càrrec de Melissa Bond, investigadora del University College London, sota el títol 'Ensenyament, aprenentatge i recerca en l'educació superior potenciada per la intel·ligència artificial'. La seua intervenció abordà la irrupció dels models de llenguatge de gran mida (LLM) i de la intel·ligència artificial generativa, tant pel seu impacte en les aules com pels desafiaments per a la integritat acadèmica.
Davant aquests desafiaments, Bond va defensar un ús responsable de la intel·ligència artificial, especialment en la recerca i la síntesi d'evidències, basant-se en els principis RAISE. Segons l'experta, l'automatització mitjançant la intel·ligència artificial, si s'aplica amb rigor a través d'eines de revisió sistemàtica, pot reduir dràsticament el temps de selecció d'articles i facilitar l'extracció de dades.
Això permet a equips docents i investigadors actualitzar els seus coneixements de forma més ràpida i dedicar més temps al que realment importa: la creació de recursos pràctics i un impacte directe en les polítiques educatives.
La taula rodona 'La intel·ligència artificial en l'educació superior: oportunitats i desafiaments', amb la participació de Wilfried Admiraal (Oslo Metropolitan University), Victoria Marín Juarros (Universitat de Lleida), Cassio Cabral Santos (Instituto Politécnico de Santarém) i Linda Castañeda (Universitat de Múrcia).
Entre les qüestions plantejades, Admiraal va reivindicar la necessitat de fomentar l'agència epistèmica de l'alumnat perquè assumeixi un paper actiu i responsable en la construcció del coneixement davant dels riscos de manipulació de la intel·ligència artificial.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: