Esquerra Republicana impulsa al Senat un debat sobre el SMI junt a BNG i EH Bildu per a frenar la precarietat laboral al País Valencià
La iniciativa presentada al Senat per a revisar i elevar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha comptat amb un paper destacat d'Esquerra Republicana, que ha situat la necessitat d'un sou digne com una prioritat política urgent davant l'augment del cost de la vida i la cronificació de la precarietat laboral. La proposta planteja adaptar el SMI als estàndards europeus, vinculant-lo al 60% del sou mitjà, amb l'objectiu de garantir condicions de vida dignes per a la classe treballadora.
Des d'Esquerra Republicana s'ha insistit que el SMI no pot ser una eina merament simbòlica, sinó un instrument efectiu per reduir les desigualtats socials i territorials. La formació va remarcar la necessitat que aquesta mesura tinga un impacte real en aquells territoris on la precarietat laboral està més estesa i afecta a sectors clau de l'economia.
Un paisatge paradigmàtic és el País Valencià, on una part important del teixit laboral es caracteritza per salaris baixos, temporalitat i externalització de serveis públics. Aquest model ha generat una realitat en la qual moltes persones treballadores, encara que estiguen empleades, no arriben a cobrir les necessitats bàsiques, evidenciant la insuficiència dels mecanismes actuals de protecció laboral.
Aquesta situació s'agreuja en sectors essencials com l'atenció a la dependència, la neteja o els serveis socials, on la combinació de contractació pública i gestió privada sol derivar en pressió a la baixa sobre els salaris i les condicions laborals. En aquest context, la iniciativa al Senat adquireix una dimensió particularment rellevant, ja que podria contribuir a corregir desequilibris estructurals si va acompanyada de polítiques valentes de control i regulació.
Amparo Faus, Secretària del Món del Treball d'Esquerra Republicana del País Valencià, va assenyalar que l'augment del Salari Mínim Interprofessional ha de servir per dignificar la vida de la classe treballadora i evidenciar les mancances del model actual. La realitat dels Serveis d'Ajuda a Domicili, amb exemples com Azahar Care Services al País Valencià, demostra que sense una revisió profunda de l'externalització i una garantia efectiva de drets laborals, cap increment salarial serà prou per eradicar la precarietat estructural del sector.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: