La Comunitat Valenciana accelera la seua transformació urbana amb 74 municipis que ja apliquen models de Ciutats Intel·ligents.
La Comunitat Valenciana accelera la seua transformació urbana cap a ciutats més sostenibles, digitals i centrades en la qualitat de vida, impulsada pel nou informe 'Ciutats Intel·ligents 2026' d'AVAESEN.
El document analitza com els municipis avancen cap a models urbans més sostenibles i presenta xifres sobre l'avanç de l'ecosistema de Ciutats Intel·ligents a la regió.
La publicació destaca que 74 municipis de la Comunitat Valenciana ja fan servir eines d'autodiagnòstic per a planificar inversions, millorar serveis públics i accelerar la seva transició intel·ligent.
València, 27 d'abril de 2026. La transformació urbana ja no és una qüestió exclusiva de les grans capitals; la Comunitat Valenciana avança cap a un model de gestió municipal basat en dades, sostenibilitat i planificació estratègica, tal com reflecteix l'informe 'Ciutats Intel·ligents 2026'. L'informe situa la Comunitat com un dels territoris amb més activitat en innovació urbana, amb 74 municipis que ja han implementat l'Índex Smart City d'AVAESEN, una eina d'autodiagnòstic que avalua la maduresa en àrees com transició energètica, digitalització, mobilitat, qualitat de vida i governança, en col·laboració amb la Conselleria d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Generalitat Valenciana a través de la direcció general d'Innovació.
Més enllà de la tecnologia, l'estudi subratlla que la digitalització urbana ja no consisteix en 'posar aplicacions', sinó en crear sistemes interoperables, capaços d'anticipar incidències, gestionar emergències i optimitzar recursos.
Dels 'Ciutats Intel·ligents' tecnològiques a les ciutats que prenen millors decisions.
L'informe indica que una ciutat intel·ligent no és aquella que acumula dispositius, sinó la que integra infraestructures, dades i governança per a respondre millor a reptes reals com la calor urbana, la mobilitat, la gestió energètica o la vulnerabilitat social.
La publicació estructura aquesta evolució en quatre grans transicions: verdes, digitals, de qualitat de vida i governança intel·ligent, amb la idea central de dissenyar ciutats capaces de funcionar dins dels límits ambientals i de respondre a les necessitats reals de la ciutadania.
Entre les tendències identificades destaquen el desplegament d'autoconsum energètic, les comunitats energètiques locals, l'electrificació de la mobilitat, la gestió intel·ligent de l'aigua, l'ús de gemels digitals i la creació d'infraestructures urbanes basades en dades.
L'energia i les dades s'erigeixen com a nous pilars de la ciutat. Un dels blocs més rellevants de l'informe se centra en l'energia com a infraestructura estratègica. Segons Carlos Seguí, gestor de projecte d'AVAESEN, l'informe subratlla que les energies renovables deixen d'entendre's només com una qüestió tècnica i passen a formar part de la planificació urbana, amb creixement de generació distribuïda, instal·lacions fotovoltaiques municipals i sistemes col·lectius d'energia que situen al ciutadà en el centre.
A més, l'estudi subratlla que la digitalització urbana ja no consisteix en 'posar aplicacions', sinó en crear sistemes interoperables, capaços d'anticipar incidències, gestionar emergències i optimitzar recursos.
La gestió de dades apareix com a un dels factors diferencials entre municipis que reaccionen i municipis que planifiquen.
Un model que ja s'estén pel territori. L'Índex Smart City, desenvolupat per AVAESEN i la Conselleria d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Generalitat Valenciana, permet als ajuntaments mesurar el grau de maduresa en àrees clau.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: