laPlanaAldia.COM

Les notícies de la teua localitat al moment

Diputación CS Castelló Burriana l'Alcora La Vall d'Uixó Onda Nules Vila-real Almassora Generalitat Valenciana Comunitat Valenciana Moncofa Borriol La Vilavella Les Alqueries Xilxes Eslida Segorbe Orpesa Vilafamés Torreblanca Benicarló Benicassim Peñíscola Cabanes Vall d'alba Tales Figueroles Les Coves de Vinromà Els Ports Almenara Betxí La Llosa Plana Alta Sant Joan de Moró Baix Maestrat Almedíjar Alfondeguilla Alt Maestrat Alt Millars Alt Palancia l'Alcalatén Plana Baixa
Comunitat Valenciana

El CSIC identifica condicions per a la reproducció controlada de la grinyola i proposa repoblar la Mediterrània

General | 06-05-2026

Un estudi de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS) del CSIC analitza el cicle reproductiu en captivitat de la grinyola per establir condicions que permetin una reproducció controlada i, a partir d'això, la viabilitat de la seva reintroducció a la Mediterrània.

La grinyola (Chamelea gallina) és una cloïssa de gran importància econòmica a la Mediterrània i les seves pesqueries han mostrat una caiguda sostinguda des dels anys 90, quan es pescaven més de 100.000 tones anuals.

El treball, publicat a la revista Aquaculture, és fruit de la col·laboració entre el grup de Canvi Global, Conservació i Genètica d'Espècies Marines de l'IATS-CSIC, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Pàdua (Itàlia).

Els investigadors van identificar que un condicionament de 4 o 5 setmanes amb alimentació de microalgues, sense manipular-ne la temperatura, facilita que els exemplars assoleixin maduresa sexual.

Amb aquestes condicions, la inducció de fresa es pot aconseguir mitjançant xocs tèrmics entre 17 i 27 °C, dins del rang natural, permetent aïllar gàmetes i fer fertilització in vitro amb un control estricte d'aparellaments.

Això no obstant, adverteixen que la reproducció en captivitat no garanteix per si sola l'èxit de la repoblació: cal optimitzar el rendiment reproductiu, la supervivència i la gestió genètica perquè els reforços siguin útils a llarg termini.

A més, es van aplicar anàlisis d'ADN per comparar la variabilitat genètica de la població de viver amb la natural, advertint-se de possibles efectes adversos si la repoblació es basa majoritàriament en progenitors criats.

Els autors subratllen la necessitat d'integrar estratègies de maneig genètic i vigilància perquè el reforçament de les poblacions naturals sigui sostenible i eviti la pèrdua de diversitat genètica.

Remitido | Fotografies:

Darrers vídeos
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana
{}