El raïm de taula i el nisper reclamen reducció permanent dels mòduls de l'IRPF per garantir-ne la viabilitat
Les principals organitzacions i entitats representatives del sector del raïm de taula i del nisper de la Comunitat Valenciana, entre elles La Unió Llauradora i Ganadera, ASAJA Alacant, Cooperatives Agroalimentàries, la Federació d'Exportadors (Fexphal), la DOP Raïm de Taula Embolsada del Vinalopó i la DOP Nísper de Callosa d'en Sar una reducció estructural i permanent dels índexs de rendiment net de l'IRPF aplicables a tots dos cultius dins del règim de mòduls.
La petició, traslladada mitjançant un escrit conjunt dirigit al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, proposa fixar l'índex de rendiment net de forma permanent al 0,20 per al raïm de taula i el nisper, davant els actuals 0,32 i 0,37, respectivament.
A més, les entitats signants reclamen un índex reduït del 0,16 per al Raïm de Taula Embossat del Vinalopó emparada per Denominació d'Origen Protegida (DOP), a causa dels seus costos de producció i exigències de maneig més grans.
El sector assenyala que els mòduls fiscals actuals no reflecteixen la realitat econòmica de cultius amb un alt component artesanal, forta dependència de mà d'obra i increments en els costos de producció.
Entre els factors que han deteriorat la rendibilitat destaquen l'augment dels costos laborals després de les pujades del salari mínim, l'encariment d'insums com l'energia, els fertilitzants, els fitosanitaris i l'aigua, així com les tasques de cultiu i manipulació exigents que requereixen ambdues produccions.
En el cas del raïm de taula, diversos estudis, entre els quals un elaborat per la Universitat Miguel Hernández d'Elx sobre el Raïm de Taula Embossat del Vinalopó, evidencien que l'actual índex fiscal no s'ajusta a la rendibilitat real del cultiu.
El sector adverteix que mantenir el mòdul actual genera un greuge comparatiu i compromet la viabilitat de nombroses explotacions familiars.
Per la seva banda, el cultiu del nisper, concentrat principalment a la comarca de la Marina Baixa, manté més de 1.000 hectàrees i constitueix el mitjà de vida d'uns 1.200 agricultors en municipis com Callosa d'en Sarria, Altea, Bolulla, Polop i La Nucia.
Les entitats destaquen que es tracta d'una activitat altament intensiva en mà d'obra, amb costos molt elevats derivats de tasques com l'aclarida manual, la recol·lecció i l'envasament, assumits directament pels productors.
Mentre als cítrics la base imposable es calcula sobre el 26% del valor de la fruita en arbre, al nisper l'agricultor assumeix íntegrament tant la recol·lecció manual com l'acondicionament-envasat, amb un cost mitjà que supera els 8.700 euros per hectàrea.
Les organitzacions signants adverteixen que la pèrdua continuada de rendibilitat pot provocar l'abandonament progressiu d'aquests cultius, amb conseqüències econòmiques, socials i territorials greus per a les zones productores.
Per això, defensen la necessitat establir un marc fiscal estable i adaptat a la realitat productiva, que aporti previsibilitat i contribueixi a garantir el futur del sector.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: