El Museu de Belles Arts de València presta temporalment tres de les seves obres mestres de pintura gòtica al Museu del Prado
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha cedit en préstec al Museu Nacional del Prado tres obres sobre taula de la col·lecció de pintura gòtica amb motiu de l'exposició temporal 'A la manera d'Itàlia. Espanya i el gòtic mediterrani (1320-1420)' al museu madrileny.
Es tracta de la taula amb 'Sant Lluc rebent de la Verge la seva vera efígie o verònica' (Inv. 249), realitzada al tremp cap a 1375-1400 per Llorenç Saragossà; la taula bifaç al tremp amb la 'Veronica de la Verge' de Gonçal Peris i la 'Anunciació' de Pere Nicolau (Inv. 406), realitzada entre 1403-1410; i el ‘Retaule dels Set Sagraments’ (Inv. 246), el conjunt més complet elaborat pel florentí Gherardo Starnina cap a 1396-1397 per encàrrec de fra Bonifacio Ferrer.
La mostra, que es podrà visitar fins al proper 20 de setembre al Museu del Prado, analitza la recepció i assimilació dels models artístics italians a l'Espanya baixmedieval, i explora com les transferències culturals procedents de la península itàlica van contribuir a la definició del paisatge artístic espanyol.
Juntament amb obres de rellevants mestres italians, com Ambrogio Lorenzetti, Gherardo Starnina, Lupo di Francesco, Barnaba da Mòdena, Andrea di Petruccio o Geri Lapi, la mostra compta amb creacions de personalitats autòctones, com Miquel Alcanyiç, Ferrer i Arnau Bassa, els germans Serra, o els germans Serra, 25 estrangeres.
L'exposició està comissariada pel cap de Col·lecció de pintura europea fins al 1500 del Museu del Prado, Joan Molina, i inclou més d'un centenar d'obres entre pintura, escultura, orfebreria, manuscrits il·luminats, dibuixos, brodats o teixits de seda, moltes poc conegudes, i algunes mai exposades fins ara.
'A la manera d'Itàlia'
Sense Itàlia, és difícil comprendre el paisatge artístic de finals de l'Edat Mitjana a Espanya. L'arribada d'artistes i la importació d'obres va fer que tota una sèrie d'innovacions estètiques, tècniques i iconogràfiques del Trecento imprimissin una empremta profunda en la cultura visual dels regnes peninsulars.
També hi van contribuir destacats mestres autòctons que, a través d'unes fórmules eclèctiques i híbrides, van il·luminar declinacions originals dels models italians. La seva sofisticació tècnica i matèrica unida a la capacitat per generar noves propostes formals, tipològiques i temàtiques va fascinar els espectadors més refinats de l'època, sempre atents a solucions renovadores i exòtiques.
En un món de fronteres permeables, les dues vores del Mediterrani occidental van ser l'escenari de viatges d'anada i tornada on les creacions dels mestres i la mirada dels espectadors van estar marcades pel mestissatge artístic propi d'unes identitats mediterrànies.
Redacció | Fotografies: Redacció
Amb la col.laboració de: