Les nuclears no les tancarà el moviment ecologista, les tancaran els economistes
El Dia del Medi Ambient, 5 de juny, la Plataforma Tanquem Cofrents va convocar representants polítics per reflexionar i debatre sobre els riscos de l'incompliment del calendari de tancament de les centrals nuclears i sobre la necessitat de consolidar una transició energètica justa i verda que asseguri la descarbonització.
La taula, celebrada a la Universitat Politècnica de València, va comptar amb la participació d'Alberto Ibáñez (Compromís), Teresa Jordà (ERC), Miquel Otero (EH Bildu), Nuria Pina (PSOE), diputada a les Corts Valencianes, Kique Larios (Esquerra Unida) i Julià Alvaro (Horit). Francesc J. Hernández, professor de la UV, va iniciar la sessió explicant que no és un tancament sinó una desconnexió: les centrals deixaran de produir energia i de generar residus, però continuaran consumint energia durant el desmantellament i la gestió dels residus.
Hernández ha afegit que aquesta mateixa setmana s'ha produït un accident INES2 a la central nuclear de Cofrents, un dels quatre més importants de la història de l'energia nuclear civil espanyola.
Va voler transmetre tranquil·litat a les zones de tancament respecte de la manca de feina, ja que un tancament implica molts anys de desmantellament, la custòdia temporal dels residus fins al segle vinent i la implantació d'una nova generació renovable per a l'aprofitament de les infraestructures de transport ja existents, de manera que les empreses elèctriques no voldran desaprofitar.
Elena Polo, de la cooperativa AeioLuz, que va moderar la taula, va explicar que també es va convidar el Partit Popular i que, després de diversos contactes, no es va obtenir resposta.
La totalitat de grups polítics presents van mostrar unanimitat a abandonar lenergia nuclear per motius de seguretat, ambientals, socials i econòmics. Entre les raons esmentades figuren la democratització del sistema energètic, el pacifisme, la responsabilitat intergeneracional de no deixar una herència radioactiva, i la seguretat davant d'accidents devastadors.
A aquests motius se sumen actualment la sobirania energètica (l'urani i el seu enriquiment depenen d'importacions), el tap que suposa per al desenvolupament de les renovables i el factor econòmic, ja que la producció d'energia nuclear és de cost elevat.
Els ponents van destacar que la clau està en el compromís polític de complir els acords de 2019 i en dotar de recursos la transició energètica, assenyalant dues qüestions fonamentals: la primera és que no s'estan fent els deures marcats pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC 2023-2030) i la segona, que enfront de les pressions i alguns governs autonòmics, caldria aplicar la càrrega de la prova, és a dir, que els qui ho defensen demostrin que el cost, els riscos i els residus fan que valgui la pena el manteniment d'aquesta producció d'energia.
En cas contrari, permetria conèixer les intencions reals de mantenir-ne el funcionament.
Les narratives i la comunicació van centrar bona part del debat.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: