AE-Agró denuncia l'escassa implantació del valencià als tribunals valencians
L'organització Acció Ecologista-Agró denuncia l'escassa implantació del valencià als tribunals del País Valencià. Segons AE-Agró, fa més d'una dècada que l'Audiència Provincial i el Tribunal Superior de Justícia no publiquen sentències en valencià, situant el País Valencià com l'autonomia amb menys ús de la llengua cooficial a la justícia. Per això, l'entitat ha elevat reclamacions a les conselleries i al TSJ perquè adoptin mesures que en fomentin l'ús.
L'organització ha constatat una escassa presència del valencià a les resolucions judicials del territori. En consultar CENDOJ, la base de sentències publicada pel Poder Judicial, AE-Agró va localitzar 31 sentències redactades en valencià des de començaments de segle, cosa que representa tot just el 0,0047% del total.
La Sala de Contenciós Administratiu del TSJ fa quinze anys que no dicta una sentència en valencià. A la primera dècada del segle, Lluís Manglano va signar 19 resolucions en valencià; la major part de les sentències publicades al territori procedeixen d'aquesta sala. Les dades assenyalen que gran part de les resolucions en valencià corresponen a la contenciosa del TSJ. A les sales penals i civils de l'Audiència Provincial AE-Agró ha localitzat 4 sentències, una del 2001 i tres del 2003, 2009 i 2015, respectivament. A la Sala Social del TSJ no se n'ha localitzat cap.
El nombre de sentències publicades per tribunals per sota del CENDOJ és molt limitat, però AE-Agró ha localitzat tres resolucions del magistrat del contenciós Ángel Ilario Pérez, que habitualment ho tramita tot en valencià.
A nivell estatal, els tribunals valencians figuren entre els més reticents a utilitzar la llengua cooficial, després de Navarra, on no es dicten sentències en èuscar. A la cua també hi ha Euskadi, que ha publicat 576 sentències en eusquera, el 0,16% del total.
No totes les comunitats mostren aquesta renou. A les Illes Balears el percentatge dús del català és del 2,45% amb 3.788 sentències publicades en català. Galícia mostra el millor resultat entre les comunitats amb més ús de la llengua cooficial: ha publicat en gallec 19.586 sentències, que representen el 3,42% del total. A Catalunya és on més s'utilitza la llengua cooficial als tribunals: al CENDOJ s'han publicat 110.248 sentències, un 8,09%.
Acció Ecologista-Agró utilitza el valencià en alguns procediments, ja sigui com a llengua principal o en els actes de tràmit, sense necessitat que les altres parts responguin en aquesta llengua. L'advocat d'AE-Agró que de vegades empra el valencià és originari de Madrid, criat al nord d'Espanya i resident a Almansa, a la província d'Albacete. Segons explica, la promoció del valencià és responsabilitat de tots: si estimes el teu territori, també has d'estimar i utilitzar la seua llengua. Afegeix que no suposa un gran esforç.
«Potser, el més senzill seria no fer-la servir. Fa poc vam haver de demanar que es traduïssin documents davant de la sensació que ni les altres parts ni el mateix tribunal entenien els escrits. Al final, el plet es va perdre i amb condemna a costes, encara que no procedien», comenten els representants de l?entitat.
«En una altra ocasió, quan el recurs de cassació es va enviar a Madrid, no es van traduir les actuacions, i per això els assumptes que acabin en cassació van preferir fer-se en castellà. Per descomptat, en cap moment se'ns ha corregit per fer servir el valencià».
Actualment, un 29% de les persones parla valencià habitualment a casa com a única llengua. En algunes comarques aquest percentatge és fins i tot superior.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: