Acció Ecologista-Agró denuncia davant la Fiscalia la tramitació de projectes fotovoltaics a sòls protegits
Els projectes fotovoltaics que s'estan ubicant a sòls protegits per plans urbanístics o fins i tot a sòls inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 són contraris a la normativa estatal ia la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Amb aquest argument, Acció Ecologista-Agró ha interposat una denúncia penal davant la Fiscalia de Medi Ambient de València contra les persones implicades en la tramitació d'aquests procediments, perquè es procedeixi a la comprovació dels fets ia l'enjudiciament oportú.
A la denúncia, AE-Agró aporta una llista de 41 projectes, dels quals 33 s'ubiquen en sòls protegits i 8 en sòls inclosos dins la Xarxa Natura 2000, als municipis de Moixent, Jarafuel, Aiora, Zarra, Jalance, Montserrat, Turís, Soneja, Segorbe, Ibi, Castalla Engarceran, Castelló de Rugat, Alcoi, Monforte del Cid, Bolbaite, Azuébar, Morella, Llosa del Bisbe, Chulilla, Les Useres, Cabanes i Requena. Tots ells contravindrien la normativa vigent i la jurisprudència existent que apunta a la incompatibilitat dels parcs fotovoltaics amb l'ús racional dels recursos naturals i la conservació dels valors del sòl protegit, així com dels hàbitats i les espècies que van motivar la inclusió dels espais a la Xarxa Natura 2000.
En línia amb el caràcter protector conferit a aquests sòls, l'article 25 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, estableix que "el desplegament de les energies renovables s'ha de fer de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l'ordenació territorial adequada".
En sintonia, segons l'article 13 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, 'la utilització dels terrenys amb valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics i paisatgístics que siguin objecte de protecció per la legislació aplicable, únicament els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys que aquesta legislació autoritzi expressament. Amb caràcter excepcional i per al procediment i amb les condicions previstes a la legislació d'ordenació territorial i urbanística, es poden legitimar actes i usos específics que siguin d'interès públic o social, que contribueixin a l'ordenació i el desenvolupament rural, o que s'hagin d'emplaçar al medi rural'.
Tant el Tribunal Suprem (TS) com el Tribunal Constitucional (TC) en la seva interpretació d'aquest article, a través de les sentències 4240/2016 i 25/2024 respectivament, posen de manifest el caràcter excepcional de parcs urbans, ports, indústries o plantes de generació renovable, que serien incompatibles amb el sòl. racional dels recursos naturals.
Respecte dels sòls inclosos dins la Xarxa Natura 2000, l'article 46.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, obliga a evitar el deteriorament o les alteracions d'aquestes zones de protecció.
D'acord amb l'obligació dels Estats membres d'establir les mesures de conservació necessàries per fer efectiva la protecció exigida a raó de la declaració de la ZEC, la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres estableix que qualsevol pla o projecte que, sense relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a aquest, pugui ser necessari de les seues repercussions. En vista de les conclusions de l'avaluació, les autoritats nacionals competents només es declararan a favor d'aquest pla o projecte després d'haver-lo avaluat.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: