Onda: Onda impulsa l'educació emocional i la neuroeducació amb les X Jornades Formatives d'Onda
Alt Millars: La desembocadura del riu Millars s'ha consolidat en 2025 com un dels espais naturals més valuosos del litoral de Castelló, refugi i corredor ecològic per a una gran diversitat de fauna. Els registres del servei de vigilància del Consorci del Millars confi
Galeria fotogràfica
La Plana al Dia | Alt Millars | General | 23-01-2026
La desembocadura del riu Millars s'ha consolidat en 2025 com un dels espais naturals més valuosos del litoral de Castelló, refugi i corredor ecològic per a una gran diversitat de fauna. Els registres del servei de vigilància del Consorci del Millars confirmen la riquesa del paratge, amb un total de 36 espècies observades al llarg de l'any.
Les zones humides continuen essent escenaris clau per a les aus. Entre les observades destaquen la gallineta de canyar (Porphyrio porphyrio) en llagunes artificials, mentre que Anas crecca i Spatula clypeata han utilitzat aquests espais com a zones d'alimentació i descans. També s'han registrat Ardea cinerea i Ardea alba, Ixobrychus minutus i Nycticorax nycticorax, que aprofiten la riquesa del medi aquàtic. A la desembocadura i la costa, Phalacrocorax carbo i Mergus serrator han confirmat la importància del tram final del riu com a hàbitat per a aus que s'alimenten de peixos.
El Millars ha actuat també com a punt de pas per a diverses espècies migratòries, amb observacions de Plegadis falcinellus, Numenius phaeopus, Vanellus vanellus, Charadrius dubius, Himantopus himantopus i Glareola pratincola, que evidencien el valor del paratge dins de les rutes migratòries mediterrànies. En aquest context, l'avistament d'un flamenc del gènere Phoenicopterus a l'estiu constitueix una de les cites més singulars de l'any.
Els cels del Millars han estat territori d'aus rapaces. S'han detectat el falcó peregrí, Circus aeruginosus, Circaetus gallicus i Pandion haliaetus en diversos punts del paratge, tant a la desembocadura com a camps agrícoles propers. Aquestes espècies ocupen la cúspide de la cadena tròfica i la seua presència és un indicator de l'equilibri ambiental del paisatge.
Entre els valors més rellevants hi ha el seu paper com a espai de reproducció i descans per a aus de gran interès de conservació. La desembocadura ha tornat a acollir Sternula albifrons, amb una concentració significativa d'exemplars i el projecte de nidificació impulsat pel Consorci del Millars i el GER-EA que ha permès que aquesta espècie crie amb èxit. A aquest paper se sumen les espècies melindroses Jynx torquilla, Apus apus, Merops apiaster, Ardeola ralloides i Streptopelia turtur, una espècie en clara regressió a escala continental.
Entre les espècies que han deixat petja durant l'any figuren la perdiu roig (Alectoris rufa) i el faisà (Phasianus colchicus), observades en camps agrícoles i pistes del paratge, juntament amb mamífers com la guineu vermell (Vulpes vulpes) i la mustela nivalis. El seguiment de la llúdria Lutra lutra confirma la qualitat dels ecosistemes fluvials, mentre que la presència de Felis silvestris evidencia l'existència d'espècies especialment esquives. També s'ha documentat la serp Zamenis scalaris i s'ha detectat activitat del senglar Sus scrofa en àrees d'irrigació.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana