Cartells Falles de Borriana
1945, MESEGUER
El primer cartell de falles de Borriana d’aquest artista valencià és de gran qualitat. El motiu principal es basa en la cara allargada d’una simpàtica bruixa; l’ull ocupa l’eix central. La mà esquerra de la bruixa sosté una bengala cilíndrica —que recorda el mànec d’una granera voladora—; apareix en primer terme a l’angle inferior de la dreta. D’aquest cilindre ix una flama de foc, artísticament retallada i matisada de color, que s’eleva fins a trobar-se amb la part posterior del cap: amb aquest encontre, gràcies al retall de les flames, Meseguer ha confeccionat els cabells del personatge.
A l’esquerra, en la mitat inferior, veiem una circumferència que representa l’esfera d’un rellotge sense hores, a excepció de les dotze de la nit —que figuren en color—, moment en què té lloc la crema, que efectua la mateixa bruixa amb una torxa, que recorda la flama principal de la composició, i que està realitzada de forma semblant.
En la base del cartell figura el perfil de la població. En aquest perfil té una gran importància el campanar (reconstruït després de la guerra), situat al centre de l’eix vertical, al costat de la cúpula de la capella de la Comunió. Per la posició del campanar i de la cúpula podem dir que el dibuixant ha vist o imaginat aquest conjunt des del carrer Tarancon o des del Mercat, perquè ha col.locat el campanar de Sant Blai a l’esquerra (la dreta de la mirada del dibuixant) i una de les quatre torres del convent dels frares carmelitans a la dreta (l’esquerra de la mirada del dibuixant).
Hi ha moltes esglésies: durant la postguerra, l’Església, aliada amb el poder, tenia una importància absoluta en la societat. El perfil de Sant Blai pot justificar-se per tractar-se del patró de la població; el dels frares carmelitans, per conservar especialment l’advocació de Sant Josep, patró de les falles per ser-ho tradicionalment dels fusters.
Aquest motiu del perfil de la població en la base del cartell serà emprat més endavant per altres cartellistes. Al peu, centrat, figura l’escut municipal, que també es repetirà com a motiu principal.
Els tons deliberadament foscs que ha utilitzat Meseguer, molt aconseguits, estan en relació al tema: es tracta d’una escena nocturna, molt habitual en els cartells posteriors. Sobre el perfil de la població hi ha una tonalitat més clara: és el resplendor de les flames de la crema, que arriba a il.luminar fins i tot la base de l’allargada barbeta de la cara de la bruixa, i que alegra la seua mirada còmplice.
Les lletres corresponen encara a les dels cartells bèl.lics: tipus grossos i difuminats. El text, que figura en castellà, es presenta agrupat, de manera compacta i en bandera cap a la dreta. Es llig molt bé.
Em resum: un cartell molt publicitari, confeccionat amb una composició harmònica sobre la base d’un dibuix excel.lent. El motiu de la bruixa ja havia estat utilitzat per Pascual Llop en el cartell que guanyà el cartell de falles de València de 1941.
