Cartells Falles de Borriana
1948, BODI
El primer cartell de J. Bodí conté elements característics de les seues obres posteriors, sobretot les cintes de senyera i, en menor mesura, la utilització del tabal i de l’escut com a motius fonamentals.
L’escut, que representa la ciutat, centra i presideix la composició. Està emmarcat en una orla excessivament pomposa, en la base de la qual hi ha un nuc d’on ixen dos cintes de senyera que fan de braços d’un cos figurat, en què l’escut ocupa el lloc corresponent a la cara. Les mans d’aquests dos braços agafen les baquetes amb què es toca el tabal per tal d’alegrar la festa. Com a fons tenim un grup de flames, massa ocres, sense roig, traçades amb una inclinació lleugerament cap a la dreta a fi de conservar el paral.lelisme amb l’eix del tabal.
La paraula "Fallas" està escrita en una tipografia personal un poc estranya: les a recorden l’alfabet hebreu; la s final, típica de Bodí, resulta excessivament inclinada. En la base, "Burriana" en lletres solemnes; l’any, a l’esquerra, solt, resulta visible però sembla mal col.locat perquè no està ordenat en cap eix.
En conjunt resulta un cartell molt jeràrquic, derivat de l’estètica imperial dels primers anys del franquisme. Tampoc no s’ha de descartar que l’abús del blau fosc tinga reminiscències inconscients de la camisa blava de Falange.
I, a pesar de l’època en què va ser pintat, no s’empra la bandera espanyola, sinó únicament la senyera local. Com a anècdota, cal recordar que la sucreria Paradells, que estava al Raval, va utilitzar aquest escut com a marca de la casa i el va popularitzar en imprimir-lo en el paper d’embolicar de l’establiment.
