Cartells Falles de Borriana
1950, BODI
El tercer cartell de Bodí suposa un canvi dràstic respecte als dos anteriors. Tècnicament s’ha realitzat pigmentant a mà les diverses masses de colors; l’artista ací no ha usat l’aerògraf. En conjunt és un cartell molt més viu i alegre que els dos precedents, que de fet són molt trists. Aquest, en canvi, té un aire naïf que recorda els dibuixos dels tebeos de l’època (Pumby, per exemple, del valencià Sanchis).
Sobre la base d’un blau nocturn però clar figura, centrat, un element vertical un poc estrany que, a dir veritat, té un aire de gaiata. Aquest element està rematat per un drac alat medieval, com el que figura en l’elm de Jaume I, el qual, festivament, toca una dolçaina amb els extrems de les ales.
La composició inclou en la base una manta bigarrada típica dels vestits fallers masculins i, a la dreta, un element de color marró que no he sabut desxifrar: potser es tracta d’una representació simbòlica de la terra, o d’un bunyol, o vés a saber què (de broma diré que també pareix un moniato: aquells anys se’n consumien molts.) D’aquest element indesxifrable surt una carcassa que esclata en forma d’estrella, sobre la qual figuren les cues de tres coets de color.
Com és habitual en Bodí, la paraula "Fallas" presideix la composició. La inclinació del logotip potser té reminiscències cinematogràfiques. Les lletres estan il.luminades a tres colors. Els guarismes de l’any, colorejats per la mitat, conserven la gamma de colors del drac alat i en són una continuïtat. L’escut ha perdut la importància que tenia en les seues obres anteriors. Les lletres de "Burriana" que, com en tots els cartells de Bodí, funcionen com a base, són més lleugeres i vives tant pel traç com pels colors clars amb què han estat il.luminades. Les flames, com la resta dels elements d’aquest cartell, no són realistes, però fan un bon contrapés gràfic i de color. En conjunt, es tracta d’un cartell viu i simpàtic, impregnat d’un aire infantil.
