Cartells Falles de Borriana
1951, BODI
El quart cartell de Bodí, per més que incloga alguns elements originals, és una obra més fluixa. El dibuix no té la qualitat dels anteriors i la composició resulta forçada.
Sobre la figura d’un bunyol en forma de núvol (dic bunyol perquè és el que toca, però la veritat és que pareix una pataca) trobem escrita la paraula "Fallas" en què la f inicial s’ha dibuixat com una dolçaina i el dígraf ll són les baquetes del tabal. Resulta bonic i original, però difícil de llegir. Per primera vegada la resta de lletres són minúscules i es lligen bé gràcies a la combinació de groc i roig. Al tal bunyol hi ha adherida una cinta de senyera d’on penja un escut en forma de medalla qe cau estratègicament al costat del campanar.
De l’angle superior de la dreta prové un feix de llum que, en forma de llàgrimes blaves, roges i blanques, s’amplia a mesura que s’aproxima a la terra. Aquest feix de llum té concomitàncies religioses; era habitual en els dibuixets d’Història Sagrada de l’època. I serà casual o no, però de fet descarrega el feix de llum sobre la coberta de l’església, com si l’enviara el mateix Sant Josep.
Centrant la composició hi ha el campanar i la cúpula de la capella de la Comunió, sobre una base de cobertes geomètriques poc treballades i gens vistoses. Al fons, el campanar de la Mercé, d’on ix el resplendor rogenc de la crema de la falla, és detall que es repeteix a la part inferior dreta.
Les lletres "Burriana", il.luminades amb tres colors més el blanc, recorden els títols dels treballs escolars de l’època i actuen com a base. Les flames de la síl.laba inicial són decoratives.
