Cartells Falles de Borriana
1953, BODI
De nou, en aquesta sexta obra de Bodí trobem una solució molt imaginativa. Sobre la superfície constituïda per la pell tesa d’un tabal evoluciona una ballarina gràcies a l’impuls que li aplica un coet borratxo que, després d’envoltar-la, ix disparat cap a l’esquerra. El cos superior de la ballarina és l’escut municipal i l’inferior, la senyera local. Cal subratllar el detall que en els cartells de falles no s’ha utilitzat mai (tret d’un cas) la bandera espanyola. Potser no calia: l’ús de la senyera no devia representar cap hostilitat de caràcter diguem-ne autonomista. El guarisme "1953", situat sobre l’escut, completa la composició i funciona com la corona del remat superior.
Sobre un fons de flames ben resoltes figura en primer terme un tabal inclinat. Aquesta inclinació del tabal i la ballarina, compensada per la trajectòria del coet, és un dels elements més atrevits del cartellisme d’aquests primers anys i està ben concebut. La importància i la col.locació del tabal ha fet que el nom "Burriana", tot i continuar actuant com a base, quede desplaçat a la dreta. Les lletres són cada vegada més estilitzades. En la part superior, les que composen el mot "Fallas" són també molt originals: mantenen el cos compate del cartellisme dels anys trenta però l’extrem superior i el lateral esquerre inclouen unes línies que les buiden i les fan lleugeres.
