Cartells Falles de Borriana
1961, SELLÉS
Aquest magnífic cartell del borrianenc Sellés, que en l’actualitat valorem precisament per l’enorme capacitat comunicativa a pesar de la seua aconseguida simplificació, quan va resultar premiat també va suscitar una certa polèmica.
El jurat d’aquell any estava format per Manuel Oliver, Vicente Mesado, Francisco Esbrí i Juan Sellés, oncle del guanyador. Com que als altres concursants no els va paréixer bé la decisió del jurat, i van suposar un cert nepotisme en el veredicte, Vicente Saez i Juan Dualde van aprofitar la falla de la Ravalera que feien ells mateixos —i que aleshores es plantava davant del Monterrey— per criticar-ho. Van realitzar una escena en què hi havia quatre carabasses caracteritzades de manera que recordaven els quatre membres del jurat: la carabassa d’Oliver tenia una oliva damunt; la de Mesado, que duia bigot, uns bigots com els de Dalí; la de Sellés, que era pintor, una brotxa; i la d’Esbrí, que era marbrista, una llosa de marbre. L’escena es rematava amb aquests simpàtics versos: "Si estos entenen de colors, diguen vostés què són, si carabasses o melons." I "Si l’afició volen apanyar, no fiquen carabases a deliberar."
El cartell de Sellés, estructurat com un damer, talla la superfície en quatre quadrants i disposa els diagonals en blanc i en negre. És un cartell que recull extraordinàriament prompte entre nosaltres la tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric coneguda com a op art (contracció d’optical art), divulgada a començaments dels 60, en què es practicava una reducció considerable del color, reduint-lo moltes vegades al blanc i negre.
El cartell, a banda del blanc del paper i el negre, només té dos colors, groc i blau. La simplificació del dibuix és molt acusada. El quadrant superior esquerre conté el perfil de la població i un conjunt d’estrelles i traços que representen un castell nocturn. L’inferior esquerre inclou només una tuba solta amb una partitura. L’inferior dret és una escena de la crema, amb una enorme flama tan sols insinuada que si es vol recorda també la lluna, al centre de la qual hi ha un ninot en posició alegre que es calcina. El quadrant superior de la dreta s’ha reservat per incloure "Fallas de San José" en una tipografia personal molt àgil, colorejada amb blau i perfilada amb negre.
En la base, "Burriana 1961" està escrit en el mateix tipus de lletra sòlida i compacta, en blanc o en negre segons siga el fons. Sobre la primera síl.laba de "Burriana" apareix l’escut municipal, tractat com la resta de la tipografia, col.locat de manera que compense la inclinació de la tuba. En diagonal, el blau o el groc dels respectius quadrants es compensen.
Es tracta d’un cartell prematur per al seu temps, molt ben resolt en la seua extraordinaria simplificació i que s’avança en uns trenta anys al tipus de disseny que posarà de moda un dissenyador com Mariscal, per exemple.
