Cartells Falles de Borriana
1962, BOSCH
D’una manera que recorda el procediment que va emprar Bodí en el cartell de 1952, Joaquín Bosch desplega la f inicial de la paraula "Fallas" per tal de projectar un moviment circular cap a la dreta que emmarque el conjunt i centre la mirada sobre el groc del foc, en què s’ha inclòs en blau la resta de la paraula.
Aquesta f inicial Bosch l’ha convertida en un faller amb cara de personatge de tebeo, que amb el braç dret aguanta la manta que duu al muscle, mentre que amb l’esquerre encén la falla. Els peus del faller no estan treballats com la resta del cos; s’han insinuat i prou. Del braç dret li penja l’escut de la ciutat, realitzat en forja artística, procediment que és una citació de l’escut de Raga del cartell de 1956, encara que el dibuix no siga el mateix.
Foc i ninot s’eleven d’una paleta de pintor, el perímetre de la qual, en blanc sobre negre, tanca el cercle que, en la part superior, dibuixen unes línies corbes que recorden el fum de la combustió. Es tracta també d’una escena nocturna, per això el negre és dominant.
La seqüència "de San José", colorejada en roig, lliga amb el roig de l’extrem de les flames, tal com el groc de "Burriana" es relaciona amb el groc del foc. En la base, a la manera de Bodí, la tipografia del nom "Burriana" és compacta i recorda la dels cartells republicans. Finalment, el guarisme "1962" relaciona l’any amb la resta del color blau. En resum, un cartell digne.
El fet d’emprar la f inicial de "Fallas" per transformar-la en el dibuix d’un faller fou en aquells anys un pretext recurrent; ho havia usat, per exemple, Vicente Gil Pérez en el cartell de València que obtingué el segon premi el 1952.
