Cartells Falles de Borriana
1992 GUEROLA
Vicente Guerola planteja en aquesta atrevida composició una distorsió abstracta de la figura del campanar com si fóra vista amb un calidoscopi. El tractament de la imatge recorda l’estètica hippy dels anys setanta, origen de la pintura al.lucinògena i psicodèlica.
A pesar que la gradació del color groc amb què ha estat il.luminada la repetida imatge principal pot recordar el foc de la crema, aquest cartell no inclou imatges figuratives. Pel contrari, és un dels pocs cartells en què l’abstracció és el recurs principal. Els traços destaquen perfectament sobre el negre del fons.
La col.locació de la llegenda en una banda blanca horitzontal que deixa una franja de cartell separada baix perquè funcione com a base és també un element digne de menció. La tipografia, absolutament d’impremta, és neta i clara. El nom "Falles" destaca sobre tots els altres.
L’escut municipal no està ben col.locat a l’angle superior dret; resulta brusc. Un procediment millor hauria consistit a integrar-lo al costat de la llegenda.
