laPlanaAldia.COM

La vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha exigit al Govern d'Espanya "més responsabilitat, més diàleg i menys imposicions ideològiques" per afrontar el problema d'accés a l'habitatge i ha reclamat que les polítiques públiques "se centrin a donar solucions reals als ciutadans i no a imposar models".

Camarero ha realitzat aquestes declaracions abans de participar a la Conferència Sectorial d'Habitatge i Agenda Urbana convocada pel Ministeri, on ha defensat la necessitat “obrir una negociació real” sobre el nou Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030 i adaptar les mesures “a la realitat de cada territori”.

La vicepresidenta ha lamentat que el nou Pla Estatal “arriba tard, sense consens i traslladant el major esforç econòmic a les comunitats autònomes”.

"Portem des del desembre del 2024 traslladant propostes concretes al Ministeri i moltes no han estat incorporades. Però el més greu és que les comunitats autònomes no hem conegut el text definitiu abans de la seva aprovació al Consell de Ministres", ha assenyalat.

En aquest sentit, ha insistit que "això no és cogovernança ni lleialtat institucional" i ha advertit que "no es pot dissenyar la política d'habitatge dels propers cinc anys d'esquena als que tenen les competències i gestionen diàriament els ajuts i les promocions d'habitatge".

Susana Camarero ha avançat que la Generalitat estudia la possible presentació d'un recurs contra el Pla Estatal d'Habitatge després de les objeccions plantejades pel Consell d'Estat, que qüestiona la invasió de competències autonòmiques i les “imposicions incloses al text, com ara la regulació de la qualificació permanent de l'habitatge protegit o clàusules que subordinen la gestió i control de promocions”.

En aquest punt, Camarero ha recriminat que es condicioni l'aportació del Ministeri al fet de "convocar amb una antelació de, almenys, 30 dies a la ministra per visitar una de les actuacions dutes a terme. Això demostra que a la ministra li importa més sortir a la foto que quants habitatges es construeixen a la Comunitat Valenciana". Un fet que, en paraules de la vicepresidenta, "crea inseguretat jurídica i resulta un absurd quan parlem d´una de les polítiques prioritàries, com és l´accés al´habitatge".

La vicepresidenta ha denunciat el model de finançament del nou Pla Estatal, que considera "profundament desequilibrat", atès que "el Govern presumeix d'inversió però trasllada el cost a les autonomies". L'Executiu ha proposat un pla de 7.000 milions d'euros a cinc anys, però obliga les comunitats autònomes a assumir una part molt important d'aquest increment pressupostari”, ha dit.

En concret, segons ha explicat, les comunitats passen de finançar el 30 al 40% del Pla, mentre l'Estat redueix la seva aportació del 70% al 60%.

En el cas de la Comunitat Valenciana, el nou Pla contempla uns 798 milions d'euros per als propers cinc anys, davant dels 240 milions del pla anterior. Tot i això, Camarero ha subratllat que "la Comunitat Valenciana ha de multiplicar per més de quatre el seu esforç pressupostari mentre l'Estat amb prou feines multiplica per dos la seva aportació".

Així, l'Estat passa d'aportar 168 milions a uns 480 milions, mentres que la Comunitat Valenciana passa de 72 milions a 319 milions d'euros. "L'aportació està pràcticament igualada quan el pressupost de l'Estat és 19 vegades més gran al de la Comunitat, una terra que a més està històricament infrafinançada i ha hagut d'afrontar una emergència habitacional sense precedents derivada de la Dana del 2024", ha asseverat.

Per això, ha reclamat que el Govern dʻEspanya tingui en compte "la singularitat i les necessitats extraordinàries" de la Comunitat Valenciana en el repartiment de fons i en el disseny dels programes.

Ajuts a 15.000 famílies en risc

La consellera d'Habitatge també ha recordat que el retard del Pla posa en risc ajuts a més de 15.000 famílies i joves valencians que l'any passat es beneficiari de les ajudes al lloguer i bo jove, atès que el programa hauria d'estar aprovat des del desembre i el retard de presentació i els terminis establerts fan que “en el millor dels casos, les ajudes no podran”. "Messos perduts es tradueixen en convocatòries bloquejades i en més dificultats per accedir a la vivenda", ha assenyalat.

Absència de mesures eficaces

La vicepresidenta ha criticat, a més, que el nou Pla Estatal "no incorpora mesures eficaces per abaratir l'habitatge ni per augmentar l'oferta".

Entre les propostes traslladades per la Generalitat al Ministeri i que no s'han incorporat, ha destacat la reducció de l'IVA vinculat a l'habitatge, incentius fiscals per facilitar la compra o el lloguer, l'ampliació d'ajuts a joves per accedir a habitatge en municipis de més de 10.000 habitants o línies específiques per finançar adquisició de sòl destinat a habitatge protegit.

"Hi ha més burocràcia i més intervenció, però menys solucions reals per als ciutadans", ha afirmat Camarero, que ha defensat que "el problema de l'habitatge no es resol limitant ni intervenint el mercat, sinó augmentant l'oferta, mobilitzant sòl i donant seguretat jurídica perquè es construeixi més vivenda protegida".

Flexibilitat per a fons europeus

D'altra banda, la vicepresidenta ha reclamat flexibilitat al Govern d'Espanya en els terminis d'execució dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) destinats a vivenda.

En aquest punt, ha recordat que aquests fons van ser traslladats el 2021 i que quan l'actual Consell va arribar al Govern valencià el 2023 “no s'havien impulsat els projectes necessaris i els pocs que s'havien treballat no tenien condicions per complir la viabilitat”.

“Des de llavors hem desbloquejat expedients, accelerat tràmits i engegat promocions i actuacions de rehabilitació que avui estan en execució. Ara necessitem flexibilitat per culminar aquests projectes i que els habitatges arribin a les famílies”, ha explicat.

"La política de vivenda de la Generalitat està funcionant"

Durant la seva intervenció, Camarero ha reivindicat la gestió del Consell en matèria d'habitatge i ha destacat que en menys de dos anys la Generalitat ha incrementat el parc públic fins als 14.729 habitatges, ha lliurat més de 1.000 habitatges socials, ha mobilitzat més de 4.800 habitatges de protecció pública a través del Pla Vive i n'ha gestionat més de 240.000.

“Ho hem fet sense imposar, sense limitar, sense ideologia; perquè creiem que el problema de l'habitatge es resol augmentant l'oferta i facilitant l'accés”, ha conclòs.

Redacció | Fotografies: Redacció