Comunitat Valenciana: AE-Agró presenta propostes de millora al Decret per a la reestructuració de l'atenció primària i comunitària de l'SVS
Moncofa: Moncofa difon la tradició centenària del Desembarcament de Santa Maria amb un nou panell informatiu
Moncofa és any rere any fidel a una de les seues tradicions més arrelades: el desembarcament de Santa María. Cada 23 de juliol, el municipi de la Plana Baixa es remunta al 1423 per a honrar a la Santa amb celebracions en el seu honor i un programa de festes plural i variat per a tots els públics, en el qual la música en directe, els festejos taurins o les activitats lúdiques són clars protagonistes.
Per a contextualitzar i entendre la història del Desembarcament, que complix 601 anys, l'Ajuntament de Moncofa ha instal·lat un punt informatiu en el qual es recorda les seues particularitats més antigues. El panell turístic està situat en el mateix espai en el qual se celebra tota la celebració, al costat de l'avinguda principal Mare Nostrum i prop de les dependències de l'Oficina de Turisme de Moncofa. L'element, de grans dimensions, mesura 2 metres d'alt per 3'6 d'ample.
"Amb esta acció promocionem directament una de les tradicions fundacions del municipi. De fet, també tractem de reconéixer els sis segles d'història i arrels que en 2024 perduren", ha valorat la regidora de Turisme de l'Ajuntament de Moncofa, Ilenia Begnozzi. Per part seua, el regidor de Tradicions, Francisco Alemany, ha reconegut el Desembarcament com "una història de desenes de generacions que hui continuem celebrant i que plena d'orgull a tot el poble. Ens emocionem en veure eixir la imatge de la mar, quan recitem els versos o quan anem en processó fins a l'ermita acompanyats per familiars, amics i visitants que gaudixen d'una tradició ancestral al Mediterrani".
- L'inici d'una llarga tradició
La festa del “Desembarcament de Santa María Magdalena” tracta de ser més fidel a les seues arrels històriques, per la qual cosa la imatge és portada per mar com va succeir fa 601 anys. Des del segle XIII, les cases d'Aragó i d'Anjou es disputaven el regne de Nàpols. Alfons V “El Magnànim” estava a punt d'aconseguir-ho, però una aliança entre el seu enemic Lluís III d'Anjou, el duc de Milà i el papa Martí V amb Joana II de Nàpols van frustrar les seues pretensions.
Com a represàlia, a la seua tornada a la península, la flota del monarca va saquejar i va incendiar la ciutat de Marsella (feu de la casa d'Anjou) entre el 20 i el 23 de novembre de 1423. Entre els trofeus de guerra que es van emportar els aragonesos figuraven les relíquies de sant Lluís d'Anjou, les cadenes que guardaven el port o una imatge en pedra de santa María Magdalena, patrona de Marsella. En arribar a les costes llevantines, el senyor de Nules Francesc Gilabert de Centelles, un dels participants en l'assalt, va portar amb si les cadenes i l'escultura de marbre, que va deixar a l'església de Moncofa per estar dedicada a la Magdalena almenys des de 1365.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana