Vila-real: La Comunitat de Regants de Vila-real celebra els seus 150 anys homenatjant als qui ho han fet possible


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2019/11/190630_117008/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2019/11/190630_117008/2_M1.jpg
La Plana al Dia | Vila-real | General | 16-11-2019
La Comunitat de Regants de Vila-real celebra els seus 150 anys homenatjant als qui ho han fet possible

En el segle i mig de la seua existncia hi ha hagut 22 presidents, ms de 150 sndics, ms de 200 treballadors, ms de 1000 peons i operaris i uns 20000 comuners.

Grcies a les millores realitzades per l'organisme, el consum sha redut un 30% en els ltims 20 anys


L'Assut, la casa de tots, tal com l'ha definida el president de la Comuni-tat, Pasqual Broch, ha sigut l'escenari que ha acollit hui lacte commemo-ratiu dels 150 anys d'existncia de la Comunitat de Regants de Vila-real.

Una emotiva trobada a la qual han assistit la diputada de Cultura, Ruth Sanz; el director general d Agricultura, Rogelio Llanes; el secretari autonmic d'Agricultura i Desenvolupmant Rural, Francisco Rodrguez Mulero i l'alcalde de Vila-real, Jos Benlloch; a ms de presidents i personalitats relacionades amb el mn del regadiu de la provncia de Castell.

Durant l'acte, el president de la Comunitat ha recordat a totes les per-sones que han fet possible aquest recorregut histric i han conservat el patrimoni d'aquesta entitat que des del 4 d'octubre de 1869 ha sigut l'espill de la societat vila-realenca i ha passat per diferents poques amb diversitat de circumstncies.

En aquest sentit, el president assegura que actualment, s temps de sostenibilitat, eficincia energtica, utilitzaci d'energies renovables i aplicaci de productes respectuosos amb el medi ambient. I s que, aquest aniversari arriba en el moment amb millors dades mediambientals de l'entitat, com explica Broch, durant tota la histria del sindicat, s'ha treballat per millorar la sostenibilitat de l'activitat d'aquesta. Sempre s'ha vetlat per una correcta distribuci de l'aigua, encara que en cada poca haja anat d'acord als sistemes i la tecnologia existent. L'aigua s sinnim de vida i sempre s'ha tractat com a tal, cuidant tots els detalls per a fer un s racional. Una de les funcions ms importants de la Comunitat ha sigut garantir que arribara l'aigua a totes les parcelles, independentment dels factors externs i de la quantitat daigua disponible.

Durant la seua intervenci, Broch ha destacat que a vegades, el pes econmic de la Comunitat ha sigut fonamental per a l'evoluci de la nostra ciutat, i va arribar a tindre un gran poder a Vila-real, per, ha afegit que tamb han existit poques molt dures com les guerres carlistes; la Guerra Civil espanyola i les dues Guerres Mundials. En aquest perode, tal com ha recordat el president, els bns del Sindicat van ser confiscats i alguns dels seus membres van haver d'exiliar-se per la por a les represlies.

Aix mateix,Broch ha destacat que, malgrat aquestes circumstncies i d'altres negatives com les epidmies, gelades de 1946 i 1956, les sequeres, riuades o crisis econmiques, la Comunitat sempre ha sabut respondre a les innovacions que marcava cada temps. Aix, en els anys 70 es van revestir ms de 250 quilmetres de terres per a evitar que es malgastara l'aigua; en la dcada dels 90 es va establir la figura del regador i ja en l'actual segle es va implantar el reg per degoteig.

Mirant cap al futur, Broch ha augurat que parlant amb altres regants de la Comunitat Valenciana i de la resta d'Espanya, tinc clar que els prxims conflictes vindran pel domini de l'aigua. La quantitat i el seu repartiment,la qualitat i la seua conservaci seran els causants de futurs enfrontaments al mateix temps que ha afirmat que l'aigua no sols ha de ser incolora, inodora i inspida si no que, a ms, ha de ser apoltica, justa i de tots.

A ms, Broch ha fet volgut realitzar una menci especial els dos president vius de la Comunitat, Jos Balaguer i Jos Pascual Carda.

Per la seua banda, el secretari autonmic d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodrguez Mulero, ha traslladat en nom del president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, lenhorabona i el reconeixement a lesfor que feu cada dia les persones que es dediquen a lAgricultura. A ms, hi ha reafirmat les paraules del president de la Comunitat de Regants i ha reiterat que el reg ha de ser apoltic.

La diputada de Cultura, Ruth Sanz, ha mostrat la disposici de la Diputaci per donar suport econmic a la Comunitat de Regants i s una aposta decidida de lentitat portar a terme el conveni de 40000 amb la fi de rehabilitar les pintures del sal social del pintor Joan Bosch, que ocupen ms de 600 metres quadrats de sostres i parets.

En la mateixa lnia lalcalde de Vila-real, Jos Benlloch, ha donta les grcies a la Diputada per aqueste conveni i ha assegurat que lAjuntament tamb collaborar en aquesta rehabilitaci amb qestions tcniques i econmicament si fa falta. A ms, Benlloch ha considerat que lAssut s el cor de la ciutat de Vila-real que llana laigua i que ens permet ser el que som.

A ms, Benlloch ha fet entrega dun detall al president de la Comunitat de Regants, en reconeiximent pel seu 150 aniversari, pel seu treball constant en laprofitament de les aiges del riu Millars en benefici de la poblaci i cultius i en agrament per la gran dedicaci de tots els presidents, sndics i comuners, en la seua tasca de divulgaci de la nostra cultura del regadiu i de les nostres tradicions.

Sobre la Comunitat

El 4 doctubre va ser lefemride dels 150 anys des que el Ministeri de Foment va aprovar el reglament del sindicat en el qual s'assenyala la funci principal de l'entitat que s l'administraci de les aiges de reg. Aix, el 15 de novembre, aquest acord es va ratificar pel Governador. Durant 745 anys s'han administrat les aiges del riu Millars que, per concessi de Jaume I, ratificada posteriorment per diversos monarques, ha sigut distribuda durant segles segons Sentncia Arbitral del Comte de Ribargora de 1347, per la qual a la poblaci de Vila-real li corresponien 14/60 parts del riu Millars.

La zona regable de la Comunitat abasta hui a tres municipis Vila-real,les Alqueries i una franja del terme de Borriana situada per damunt de la
squia de la Tanda. La seua superfcie s de 2301.46 HA (equivalents a 27.617fanecades. Tradicionalment dividida en tres Torns de reg a manta
(Solaes, Carinyena i Cap de Terme) ara, amb motiu de la modernitzaci, dividida en tres zones, amb sengles capals de reg;compta amb al voltant de 5000 comuners, que donen una idea delnivell de parcellaci (minifundi).


 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana