Vila-real: La Unitat de Mediaci Policial rep ms de 300 sollicituds en 2019 amb prop d'un 80% de resoluci positiva


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2020/2/193276_119303/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Vila-real | General | 11-02-2020
La Unitat de Mediaci Policial rep ms de 300 sollicituds en 2019 amb prop d'un 80% de resoluci positiva

La Unitat de Mediaci Policial va rebre en 2019 ms de 300 sollicituds per a la resoluci de conflictes de convivncia a travs d'aquesta metodologia de la qual s pionera la Policia Local de Vila-real, aconseguint prop d'un 80% de resoluci positiva. La regidora de Seguretat Ciutadana, Silvia Gmez, ha presentat hui l'estadstica i la memria de la Unitat de Mediaci Policial corresponents a 2019, al costat de la responsable del servei, la inspectora Rosana Gallardo, i el comissari principal cap de la Policia Local de Vila-real, Jos Ramn Nieto.
La mediaci policial ha demostrat ser un mtode gil i efica per a solucionar aquelles situacions de conflicte que poden sorgir en la convivncia diria dels vens, sense necessitat d'arribar a la via judicial, ha destacat la regidora de Seguretat Ciutadana. El balan de la Unitat de Mediaci Policial es tradueix en un total de 304 sollicituds d'intervenci rebudes en 2019, la qual cosa suposa un lleuger repunt respecte a anys anteriors, en els quals la mitjana de peticions anuals rondava les 280 anuals. Creiem que aix es deu al fet que la ciutadania va coneixent el servei i confiant en la Policia Local, ha explicat la inspectora Rosana Gallardo.
La majoria dels assumptes (el 87%) corresponen als mbits comunitari i rural. En aquest sentit, Gallardo ha detallat que en l'mbit comunitari s'han tractat temes com a lloguers, estafes, penyes, ocupacions d'immobles, insalubritat, animals, sorolls, amenaces, filtracions aigua, entre altres, mentre que en l'mbit rural s'han abordat qestions com a lmits entre parcelles, vegetaci, abocaments, danys en propietats, neteja de finques, animals, regs
La responsable de la Unitat de Mediaci Policial ha destacat el grau de resoluci positiva, s a dir, amb un acord, que se situa en un 79% de mitjana i a ms ha significat que desprs de mesurar l'ndex de satisfacci dels usuaris es constata que un 96% estan satisfets o molt satisfets amb el servei de mediaci policial. Cal dir que la baixa satisfacci, la majoria de les vegades no es correspon amb la falta d'acord, sin que alguns usuaris desitjarien que la Policia Local donara la soluci a la seua controvrsia, per precisament l'objectiu de la mediaci policial s que siguen les persones implicades els qui decidisquen la seua soluci, remarca la inspectora.
D'altra banda, derivats de la via judicial s'han rebut 6 assumptes, dels quals 1 s'ha resolt amb acord, i en la resta de casos no s'ha iniciat la mediaci davant la negativa de les persones involucrades, tenint a veure amb danys en propietats, amenaces i insults. En menors s'ha actuat en dos casos un dels quals s'ha resolt amb acord. Quant al servei d'atenci a les vctimes greus d'accidents (Servigrac), que es realitza per part dels mediadors policials, s'han tramitat 304 atencions.
El comissari principal cap de la Policia Local, Jos Ramn Nieto, ha fet balan de la formaci que la Policial Local de Vila-real, referent en mediaci, ha realitzat durant aquest any passat. En total, 252 policies de diferents comunitats autnomes han passat per l'Escola de Formaci de la Policia Local (Efopol) per a rebre formaci en matria de mediaci a travs del conveni entre l'Ajuntament de Vila-real, la Universitat Jaume I i l'Institut Valenci de Seguretat Pblica (Ivaspe). Nieto ha assenyalat la consolidaci de la metodologia de mediaci que desenvolupen els agents locals de Vila-real, un model que s'exporta tamb a nivell autonmic, nacional i fins i tot internacional. Tenim molta demanda en matria de formaci per a la mediaci i la prova s que per lEfopol han passat agents tant de la Comunitat Valenciana com de Mrcia, Catalunya, Madrid, Andalusia, Arag o Pas Basc, entre altres comunitats, ha concls el responsable policial. A nivell internacional, durant 2019 s'han realitzat collaboracions amb institucions d'altres pasos com Estnia, Mxic i Colmbia.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana