Burriana: Vox demana reclamar a la Generalitat el ms de mig mili d'euros que hauria d'invertir anualment en el Port de Burriana


 
La Plana al Dia | Burriana | General | 06-05-2021
 

La Generalitat Valenciana hauria d'invertir al voltant de 578.000 /any en funci dels ingressos que obt com a rendiment econmic de la installaci. Per la realitat s molt diferent i ac estan els problemes que atresora, entre els quals es troba un dic tancat al trnsit de persones pels greus riscos de seguretat que presenta.

En la moci presentada al Ple de l'Ajuntament de Borriana, Vox demana "instar a la Generalitat Valenciana que aporte les dades de facturaci del Port de Borriana dels ltims deu anys, aix com els imports de les inversions en manteniment del mateix que s'hagen efectuat o que estiguen pendents d'executar.
Per tamb demana "exigir la redacci dels projectes necessaris i la posterior licitaci de les obres de millores, reparaci i posada en valor de l'escullera de Llevant, fent-la accessible al pblic en general". En tercer lloc, Vox demana en la seua moci, "instar a la Generalitat Valenciana, per mitj del Port de Borriana, a collaborar econmicament en la millora de la protecci de la costa sud de Borriana (Serratella)".
Vox, a travs del seu portaveu, Juan *Cans, assegura que "aquesta Moci no s contra cap partit poltic i s en defensa dels drets que els
corresponen als vens de Borriana, en particular, i de tots en general, per a poder gaudir de l'escullera i defensar el manteniment en condicions ptimes d'un port que tant va costar als vens de Borriana i a les Arques Pbliques. Per aix es pretn, que la mateixa Generalitat siga coherent amb la seua prpia legislaci i complisca amb l'explicitat en la seua prpia
normativa, perqu com resa un principi general de dret, Ning pot anar contra els seus propis actes, i reclamem en justcia el que ens pertany".

Vox *asegur que "el Port de Borriana s la major infraestructura construda a Borriana. El Port de Borriana va nixer com a resposta a les condicions infrahumanes de treball en les quals els nostres avantpassats es veien obligats a treballar per a poder carregar els vaixells que fondejaven enfront del Grau i poder exportar les nostres taronges als principals mercats europeus".

Des de l'obtenci de la concessi per a la seua construcci per part de Sr. Joaqun Peris Fuentes en 1.903, sense cap mena de subvenci oficial, les controvrsies, personalismes i dificultats per a trobar finanament dilaten fins a l'inaudit l'inici de les obres. Per en 1.917, durant la primera Guerra Mundial, immersa Borriana en una greu crisi econmica i social, "el bloqueig martim i els dubtes de la poblaci sobre la gesti del concessionari provoquen un esclat social sota el lema Vaixells Pa i Treball, precipitant la la cessi dels drets de la Concessi obtinguda en 1.903 a favor de l'Ajuntament".

Segueixen les dificultats per al finanament del Projecte fins que en 1.918 apareix la figura de Sr. Jaime *Chicharro, Diputat a corts pel districte de Nules. La seua gesti sobre aquest tema desemboca en la consignaci en els Pressupostos de l'Estat de 300.000 pessetes de 1.920 per a l'inici de les obres, que es produir a la fi de 1.926.

En 1.928 ja est construda l'escullera de Llevant i els embulls per a l'emmagatzematge provisional de la fruita. L'11 de desembre d'aqueix any s'efectua la primera crrega. Amb el temps el Port de Borriana va arribar a ser el major quant a volum d'exportaci de ctrics, superant als de Valncia i Castell, aportant riquesa i benestar a la nostra ciutat fins que el desenvolupament del transport terrestre el va fer llanguir a principis dels anys 70.

El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat mitjanant el Reial decret 3059/1982, de 24 de juliol, publicat en el Boletn Oficial del Estado *n279 de 20 de novembre de 1982. Des d'aqueixa data la Generalitat exerceix les seues competncies en matria de ports, entre les quals es troben
la planificaci, construcci, gesti, explotaci, prestaci de serveis, conservaci, senyalitzaci, policia i vigilncia dels ports que no siguen d'inters general de l'Estat, com s el cas de Borriana.

Fins a l'any 2.010 la Generalitat va promoure diferents infraestructures porturies com ara la nova Llotja, l'Escola de Vela o la concessi de l'Explotaci de l'escullera de Ponent que han dinamitzat i millorat el Port.

"Des de llavors, cap actuaci digna d'esment. Per la gran oblidada del port de Borriana ha sigut sempre la primera fase que es va construir,
l'Escullera de Llevant, estant des de finals dels 80 tancada a l'accs pblic. L'estat de la mateixa s vergonys, *semiderruida en el seu tram inicial i sense reparar la seua deteriorada estructura per l'acci dels elements desprs de dcades d'aband".

Segons la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gesti administrativa i financera i d'organitzaci de la Generalitat, en el seu Article 85. Afecci d'ingressos portuaris, diu : D'acord amb el que es preveu en l'article 25 de la Llei 1/2015, del 6 de febrer, d'hisenda pblica, del sector pblic instrumental i de subvencions, els ingressos per tarifes i taxes quedaran afectats, en un 40 per cent del seu import, a satisfer les inversions de manteniment i millora de les installacions porturies del propi port de competncia autonmica, contribuint a un repartiment equitatiu de la recaptaci dels ports de la Generalitat.
s per aix que, afig *Cans, "segons les dades als quals hem tingut accs sobre la facturaci del Port de Borriana entre els anys 2014 i 2018, si multipliquem la mitjana anual obtinguda pel nm. d'anys sense invertir, per exemple 10 anys, les inversions de la Generalitat haurien d'haver sigut d'un total de 5.780.829,80 . A aquest import se li hauria de deduir l'IVA aplicable en cada any":

TOTAL 7.226.037,24
40% 2.890.414,90
MITJANA 578.082,98
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana