Un equip de la UPV i la UV dissenya innovadores pinces òptiques per atrapar i manipular microobjectes
Esta innovació té un enorme potencial en camps com la computació quantica, la fotònica, la nanotecnologia, la construcció de micro màquines i micro motors. Podria ajudar també a entendre millor com funcionen les cèl·lules en el nostre cos.
El sistema ideat per l'equip d'la UPV i la UV confereix més flexibilitat, capacitat i prestacions que els sistemes de pincells òptics convencionals. Els seus resultats els publica la revista iScience.
La necessitat de manipular objectes sense interactuar de forma física amb ells o a través d'un camp de força és una idea que ha captivat a les persones des de fa molts anys. Això s'ha posat de manifest en pel·lícules i sèries de ciència-ficció com Star Trek o Star Wars, en les quals un feix de llum podia atrapar i atraure naus espacials. Encara que actualment la manipulació òptica d'objectes de gran mida no és possible, l'atrapament de partícules a petites escales sí ho és. L'eina creada per això es diu pincells òptics; fou creada per Arthur Ashkin en 1986 i gràcies a ella va guanyar el premi Nobel de Física en 2018.
Amb aquests pincells òptics, mitjançant un feix làser focalitzat amb l'objectiu d'un microscopi es poden atrapar i manipular objectes molt petits suspesos en aigua o en l'aire. A partir d'aquesta eina, científics de tot el món han desenvolupat diferents mecanismes d'atrapament per a diferents aplicacions. I un dels més recents ha sorgit dels laboratoris de dos grups d'investigació de la Universitat Politècnica de València i de l'Universitat de València, que han desenvolupat uns nous components - elements òptics difractius, EOD- que confereixen més flexibilitat, capacitat i prestacions als pincells.
El sistema ideat pels investigadors de la UPV i la UV permet un control precís i simultani de partícules en diferents configuracions, millorant significativament la manipulació. Els seus resultats s'han publicat en la revista iScience.
En sistemes de pincells òptics convencionals, la capacitat d'atrapar i manipular partícules es veu restringida per la formació d'un únic vòrtex òptic amb una determinada càrrega topològica. La principal novetat del treball desenvolupat per l'equip de la UPV i la UV resideix en la capacitat de generar múltiples feixos vòrtex concèntrics amb càrregues topològiques independents, el que els permet moure's sobre cada vòrtex de manera autònoma.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: